Skip to content
carlotapetit.com
Carlota Petit en el seu taller de còmic escolar treballant amb nens i nenes.
Imatge inici on es veu Carlota Petit parlant amb els nens i nenes que dibuixen.

El còmic entra a l’escola per trencar estereotips

Amb el taller «Crear còmics per trencar estereotips» entro a l’escola Purificación Salas de Sant Quirze del Vallès amb la voluntat de posar en escac les idees preconcebudes sobre el còmic…i amb la complicitat de les nenes i nens ho durem més enllà fins a tocar les nostres pròpies idees i creences.

De què anava aquest taller de creacio d’un còmic?

Es tractava d’acompanyar les 26 nenes i nens de 5è de primària en el projecte de St Jordi que consistia en crear dues pàgines de còmic amb una nova versió de la llegenda de la princesa, el cavaller i el drac canviant els estereotips que no els agradessin. Quin regal! Voleu conèixer el procés que vam fer?

Sempre és una aventura anar a un lloc nou. A més, la majoria d’edificis d’escoles i instituts són molt freds per fora,

Vista de l'escola Purificación Salas de Sant Quirze del Vallès

tot el contrari del que et trobes només entrar. Anades i vingudes de nenes i nens que es retroben i van cap a la seva aula, treballs, maquetes, dibuixos per totes les parets i sostres (uns paraigües oberts dels quals queien gotes de pluja), molta llum per les finestres, molta vida.

Em presento a través de les meves il·lustracions.

Arribo a l’aula de 5è plena d’estímuls i abans que s’asseguin els demano que ho facin amb els seus grups de creació i un paper per anar-hi fent anotacions, per anar escalfant la mà. I em presento. Com ho faig? Gràficament.

Creacions de Carlota Petit com a presentació

Els projecto dibuixos meus (“Tot això ho has dibuixat tu?”) que em representen i han d’endevinar com sóc. Si voleu provar-ho.

Ens apropem a decodificar el llenguatge del còmic

Un cop fetes les presentacions, el primer és conèixer el llenguatge del còmic, analitzar-lo. Com que a l’escola Purificació tenen un fons important de còmics a la biblioteca, els havia demanat que remenessin i m’enviessin fotos de pàgines o escenes de còmic que els haguessin agradat. I amb les seves propostes (Pokemon, Doraemon, Imbatible i la Colla dels records (de Cavall Fort), Dr Slump, Asterix, Searching for the Oglalas,…) i algunes més que vaig portar (Robot Dreams, El hombre que plantaba árboles,…) vam tenir més que suficient per:

  • Observar les característiques importants que fan que una pàgina de còmic funcioni (varietat de plans, moure el cos, les expressions de la cara, les onomatopeies,…)
  • Adonar-nos que hi ha molts estils de dibuix, que deixessin els complexos fora d’aquest projecte, i que pensessin la millor manera que els seus dibuixos arribessin a qui ho llegís.

Anem per feina, posem-nos a dibuixar el còmic!

A aquestes edats ja hi ha unes quantes persones que s’han convençut que no saben dibuixar. Malgrat això tothom va dibuixar, m’ho ensenyaven i vèiem si funcionava o podia exagerar-se més. Perquè una norma bàsica és que l’art ha d’arribar. No es tracta de la realitat sinó del que vols expressar, i si cal inclinar el cos, fer sortir els ulls de les òrbites o obrir els ulls i la boca més del compte, endavant!

I comencem a buscar alternatives narratives a la llegenda de Sant Jordi

Amb totes aquestes eines vam analitzar tooooots els aspectes de la llegenda de St Jordi que podien repensar-se.

Tros de text de la llegenda de sant jordi

Ha de ser un rei? Ha de passar fa moooolts anys i molt lluny d’aquí? Ha de ser un drac? A més, vam destacar què volia dir que la princesa és guapa i jove, i que el cavaller és jove i atractiu. Ens vam acomiadar de la primera sessió amb molts esbossos, moltes preguntes i amb la missió d’acordar a cada grup quins personatges hi hauria, què volen fer, quin obstacle troben i com l’intenten solucionar. Per cert, havien de deixar la història oberta per acabar-la conjuntament amb les famílies el dia de St Jordi, quan vindrien a veure-ho i decidir conjuntament el final. Quedem de tornar a veure’ns en dues setmanes per comentar els seus esbossos.

I toca veure els resultats d’allò que han après amb el còmic

El dia abans rebo les fotos dels esbossos. Les fotos que veieu aquí són això, esbossos. Les pàgines definitives les faran en DIN A3 pintades i afegint-hi totes les idees que vam comentar. Oh quina meravella! Me n’adono que han usat elements importants de la narració del còmic (busqueu-ho en els dibuixos que us he seleccionat):

  • El pla general per iniciar la història on ens queda clar on som.  Va ser divertit solucionar temes com que alguna casa volava involuntàriament, algun esquirol, o no quedava clar si les cases d’un dels pobles eren de les persones o dels dracs,…
  • Contrapicat on queda clar com de gegant és l’animal amenaçador en comparació a les persones.
  • Detalls sintètics que ja ens situen al lloc, un hospital per exemple.
  • Molt interessant una història on es veuen en paral·lel les pors dels dracs i de les persones i la darrera vinyeta està compartida pels dos col·lectius que decideixen a la vegada atacar.

I a més, han creat mons molt diversos i creatius tocant diferents gèneres:

  • En un cas la dragona està embarassada. Això ens va portar a veure que en la majoria de casos els personatges decideixen atacar i matar abans de conèixer l’ésser estrany i amenaçador. Vam decidir que preguntar i conèixer abans d’atacar era una bona opció. Per cert, el drac va ser substituït per un gat gegant, una estruç, molts dracs, un robot, un monstre, el dimoni…
  • Hi va haver una història de terror, on la reina pareix un dimoni que mata…
  • També de fantasia, amb molts dracs, amb estruços, una de gegant!
  • De ciència ficció, amb terratrèmols (i al final van veure que s’entenia millor uns rajos que portaven els protagonistes per uns túnels etc…), videojocs que prenen vida pròpia.

Cal avançar i rematar el projecte del còmic

Ja tenien la part més important, la idea i estructura. A partir d’aquí, cada grup interpretava la història d’un altre grup i vam anar veient que en la majoria faltaven:

  • Plans mitjos per veure les expressions i no repetir escenes.
  • Els textos més grans (“El còmic és dibuix i text! Hem de facilitar la seva lectura”) i bafarades amb espai de sobre (“És que no ens hi cap.” “Ei, que sou vosaltres qui decidiu, així que podeu fer els cossos més petits, o un pla detall i us queda molt d’espai. Vosaltres organitzeu cada vinyeta”).
  • És curiós com en tots els casos els personatges es maten, parlen, s’espanten,…sempre mirant a la càmara, mai es miren. Vam comprovar-ho in situ, ens vam matar, espantar, explicar coses allà mateix en directe i vam comprovar que calia dibuixar-los de perfil (“És qüestió de posar el nas a un costat en comptes de al mig de la cara”).
  • I una cosa molt difícil: la narrativa i la seva lògica. “Per què criden Ooooh?” “Per què hi ha un terratrèmol” “I no el noten els de davant? D’on ve?” “És que s’obren uns forats del terra i s’emporten als protagonistes…” “Doncs tot això ho hem de veure. És important el que passa a la pantalla de cine?” “No” “Doncs la pantalla pot estar al final en petit només perquè es vegi que son dins del cine”.

Ens van passar dues hores en un sospir, entre preguntes, hipòtesis, noves idees, i resolent qüestions tècniques. L’olla estava fent xup- xup i preparada per acabar d’enllestir unes històries fantàstiques.

Imatge de l'aula buida després de treballar de valent

Ara tocava anar al pati a descansar de tanta feina feta, creativa i exigent, que demanava del seu imaginari. I jo em vaig quedar un moment acabant de gaudir tot el que havíem viscut.

Rastre del treball fet amb esbossos a la pissarra.

L’aula era buida, però encara ressonaven les idees i emocions. I alguns dels esbossos que vam anar experimentant a la pissarra com a opcions a allò que podia millorar-se. Per a mi és el millor aprenentatge: per una banda, que sempre hi ha noves possibilitats per explicar la mateixa història, i per l’altra, que una idea necessita repòs i assegurar-se que les persones de fora l’entenen (malgrat cadascuna en farà la seva interpretació evidentment).

De ben segur que aquests nois i noies han pogut descobrir com la lectura d’un còmic no és tan simple com mirar…i que també els dibuixos conviden a la reflexió i al canvi. Tan de bo puguin mantenir aquesta mirada curiosa, tafanera i predisposada a rebre coses noves.

Gràcies a la Lidia, Helena i Mònica per aquesta nova oportunitat de conversar i crear a través del còmic.

T’interessa saber més sobre els tallers que imparteixo?

Aquí trobaràs tota la informació sobre els tallers que ofereixo al voltant de la lectura, la creació del còmic i la cultura del còmic.