Skip to content
carlotapetit.com
carlota petit fent divulgació del còmic entre els joves
capçalera on carlota petit dialoga amb joves sobre el còmic

La divulgació del còmic en els joves. Un camí de descoberta

Quan faig un taller de còmic per a joves el més fàcil és imaginar-nos als nois i noies amb paper i llapis i dibuixant. Però això no és tot. Apropar-se al còmic implica pensar, empatitzar, escoltar i ser escoltat. Adonar-se que no tot és evident i això, al final, t’atrau i t’atrapa.

Compartir i aprendre amb els joves

M’agrada compartir i aprendre. I ho faig sempre que puc: dibuixant (és un viatge perfecte per descobrir (-me)), publicant (em connecta amb la gent), fent els videopodcasts (és molt enriquidor),… I divulgant el món del còmic amb tallers i cursos, on visc experiències sorprenents. Sinó no ho faria.

En aquest article em vull centrar en la divulgació amb els i les joves.

Què m’aporten els joves?

grup de joves parlant amb carlota petit sobre còmics

El contacte amb l’espontaneïtat. Quan em presento i ensenyo els meus còmics publicats em preguntenEt paguen?”, “Me’l puc llegir?” “Me’l dediques?”  “Des de quan dibuixes?” “Quan tardes en fer una pàgina com aquesta?” “Es nota que t’apassiona”…

Personalment també m’aporta llegir i analitzar els còmics pensant en com compartir el que hi veig i sento. És una altra dimensió, sortir una mica de tu per parlar amb els altres, o justament parlar profundament amb tu per tenir clar què vols transmetre. I finalment és una font inesgotable d’idees que no m’espero, em fa estar desperta a cada conversa que s’obre en la que hi ha en joc els bagatges i visions de cada participant.

Què aporto jo?

Aquesta mirada plena de sorpresa i curiositat de nosaltres i del món. La joventut la té, però l’anem perdent, i intento recordar-los que no els passi. D’aquesta manera ens fem preguntes i, intentant respondre-les, és quan ve la creació. 

Què hi passa en els tallers de còmic?

Molta màgia, molta química. Sigui un grup de 25 joves d’un institut (cansats d’hores tancats, quiets i callats, la majoria de negre i no molt comunicatius entre ells o al contrari molt exaltats i moguts tornant de l’esbarjo), sigui un grupet de 10 nois i noies que no es coneixen i amb certa timidesa, o 5 noies que es presenten a un concurs de còmic, en presentacions,… En tots els casos hi ha una transformació, tothom hi acaba aportant la seva visió i s’omple l’espai d’emocions. 

Em quedo amb dos moments concrets. El moment d’interpretar les escenes que anem llegint.A cadascú ens deu semblar que hi ha un missatge únic i en els tallers comproves una vegada darrera l’altra que, afortunadament, hi ha moltes opcions.

Un nen al metro, dibuix que forma part del llibre "una mica d'humanitat" de CArlota Petit

Si us demano que penseu què us fa sentir aquesta imatge (“No hi ha color” del meu còmic “Una mica d’humanitat”, què us ve al cap? Quan la plantejo als tallers diuen: “El nen se sent sol, trist”, “Ningú li fa cas perquè els adults estan enganxats al mòbil”, “Tothom està apagat en el seu món menys el nen”, i una de les joves va dir “És que el pobre nen està trist perquè no té mòbil”

 Us proposo altres escenes amb opcions per si voleu compartir amb el que van sentir alguns/es joves:

Del volum 1 del còmic  Heartstopper d’Alice Oseman: “La incertesa de l’amor. Amb l’amor viuràs grans emocions”

vinyetes d'alice oseman del còmic heartstopper
vinyetes de la mafalda

Del Manolito, de Mafalda que no ha entès res des de març: “La falta de comunicació en l’ensenyament. El sistema educatiu deixa molts nois i noies al marge”.

Del còmic El espíritu del bosque: “Obre’t a nous mons i veuràs la vida amb més llum. L’adolescència és dura, però segueix caminant”.

pàgina del còmic el esíritu del bosque

Un altre del moments màgics dels tallers és en el procés creatiu. Sovint les persones comencem a pensar una història sense massa ordre, amb impulsos que no sabem massa d’on ens venen i a on volem portar-los. Treballem molt el missatge que voldrem que la nostra història transmeti. Cadascú busca entre les seves experiències i pensaments què vol transmetre, ho redacten, compartim, i busquem persones amb inquietuds similars o complementàries per formar els grups creatius per començar l’aventura de crear uns personatges (normalment són nois i noies, que a vegades es diuen fins i tot com ells mateixos), context i argument.

joves participant del taller i algunes de les seves produccions

Hi ha moments de desànim, de desconcert. I m’encanta el moment en que les cares s’il·luminen i es veu un tros de camí per on seguir. Aquí teniu una de les converses que tinc amb ells en aquests moments crítics:

Grup: Va d’un gos que va a buscar la pilota i quan passen deu minuts l’amo va a buscar-lo i la pilota ha anat a parar al veí…

Jo: Ah doncs allà ell es troba el gos

G: No…

Jo: I la pilota?

G: Tampoc, l’amo troba la pilota encara rodolant…

Jo: Si la pilota ha rodolat deu minuts hauria d’estar moooolt lluny… Per què fuig el gos?

G: Va a una altra casa, va al bosc, es perd…

Jo: Però quin missatge voleu donar? Potser al gos li agrada més viure a la natura…”

G: Clar, podem ensenyar tot de coses que li passen a la ciutat. És que el gos vivia en una casa de camp amb una parella, però el donen en adopció perquè no poden pagar el menjar…

Jo: Ah doncs podria ser que el gos torna a aquesta casa i reflexionen què és millor per al gos…

G: Potser li busquen una casa adoptiva a la natura.Jo:Així doncs la idea temàtica pot ser que els animals haurien de viure a la natura. Pot ser una història ecologist

joves treballant els guions del còmic

Van entenent que el procés serà canviant, que el millor que pot passar és que la història final no s’assembli gaire a la inicial que havien previst. Això voldrà dir que han fet un camí ric i profund, ple d’aventures i coneixences.

Però no vull acabar sense alguns agraïments

Vull agrair a l’Institut Salvador Espriu de Barcelona per l’aposta que està fent amb el còmic, i on faig el projecte “Dissenyant en vinyetes, obrint nous mons”. I a la seva coordinadora del pla de lectura, la Nanda Alemany, entusiasta fins a la medul·la i que incentiva incloure el còmic com una alternativa més de lectura. Tallers de lectura de còmics, aquí  per exemple amb joves de 15-16 anys.  

I evidentment, agraeixo la tasca de la xarxa de biblioteques, institucions culturals i tot col·lectiu que veu el còmic com una part de la cultura que ens ensenya i ens fa sentir molt. Jo m’hi apunto sempre! 

T’interessa saber més sobre els tallers que imparteixo?

Aquí trobaràs tota la informació sobre els tallers que ofereixo al voltant de la lectura, la creació del còmic i la cultura del còmic.