

Les biblioteques, xarxa de cultura i humanitat
En som conscients de la xarxa de biblioteques que tenim per tot Catalunya? I sobretot, de la gent que les fa funcionar? Professionals que són grans amants de la lectura i sovint grans coneixedors d’algun aspecte concret de la nostra cultura que els dóna un valor immens.
Les nostres biblioteques, les nostres vides…
Aquest és un relat lligat a la meva història i la d’una cultura que no para de donar fruits i alegries. Quan era petita recordo dificultats per trobar biblioteques, de fet ni se m’acudia que això fós possible. I no sóc conscient de com van anar entrant a la vida de la ciutat i a la meva. La qüestió és que actualment és impressionant la Xarxa de Biblioteques Municipals que tenim a Barcelona (i Catalunya amb el servei de trasllats de llibres), formada per més de 233 biblioteques i 12 bibliobusos. El seu objectiu és facilitar l’accés lliure de tota la ciutadania a la informació i el coneixement, i fomentar la lectura. I ho aconsegueixen amb escreix. No faré un article publicitari d’aquest servei meravellós sinó que recorreré moments en què, per a mi, han estat un bon acompanyament i enriquiment. Tanmateix potser sí que el faré més endavant, ja que s’ho mereixen.

Totes les biblioteques són edificis moderns i adaptats a tot tipus d’accessibilitats i d’activitats que s’hi poden fer. De jove, en èpoques d’estudi intens hi passava llargues jornades concentrada envoltada de llibres que podia consultar i de persones igual d’apassionades en el que feien. No pot haver-hi millor entorn. En altres èpoques de la vida m’hi he refugiat, fins ara que sovint hi vaig a crear, ordenar i formular idees d’escenes o pàgines de còmic, o escrits,… Haig de dir que fa 25 anys tot eren llibres i ara la majoria són portàtils, però vaja encara quedem persones amb llibretes, fulls i llibres.
Vivències entre prestatges i sorolls de cadires que es mouen.
Totes les biblioteques són edificis moderns i adaptats a tot tipus d’accessibilitats i d’activitats que s’hi poden fer. De jove, en èpoques d’estudi intens hi passava llargues jornades concentrada envoltada de llibres que podia consultar i de persones igual d’apassionades en el que feien. No pot haver-hi millor entorn. En altres èpoques de la vida m’hi he refugiat, fins ara que sovint hi vaig a crear, ordenar i formular idees d’escenes o pàgines de còmic, o escrits,… Haig de dir que fa 25 anys tot eren llibres i ara la majoria són portàtils, però vaja encara quedem persones amb llibretes, fulls i llibres.
També recordo fa anys, quan vaig descobrir que hi havia molts estils, gèneres i temàtiques de còmic, passar-me tardes senceres a la biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra de Sant Andreu, referent en còmic. Sentia com si tingués al meu abast ple de tresors. Alguns els llegia allà mateix, a les butaques o taules i d’altres me’ls emportava. El viatge de tornada a casa en bici carregada de descobertes era lluminós. És quan vaig descobrir que a part dels TBOs i tires de còmic hi havia novel·les gràfiques de totes les mides i estils.
Un fons de cultura impressionant al servei de totes i tots

I és que una característica de la xarxa de biblioteques és que té un fons amplíssim en tots els àmbits, que pots consultar fàcilment i et poden fer arribar a la biblioteca que vulguis. En pots reservar fins a 30 llibres durant un mes! Això per a una apassionada dels còmics i lectura com jo, curiosa de mena, i amb la vocació de divulgadora, em permet fer immersions temàtiques sense haver de patir pels diners i l’espai (seria inviable). Tenen moltes de les novetats editorials per una banda i relíquies que ja no trobes per l’altra. És fantàstic!
I un personal que t’acompanya i assessora…si vols.
I la recerca no és només buscar al catàleg de la xarxa, que ja és. És l’orientació i les converses que comparteixen amb tu les bibliotecàries i bibliotecaris. Sempre disponibles i disposades a buscar el que necessites, i t’expliquen històries relacionades, recomanacions, … Darrerament vaig conèixer al Marc Charles perquè el Joan de la biblioteca Sagrada Família, sabent que faig el canal “Vidas de Cómic” em va comentar que el fanzine del Marc, Forn de Calç (que tenen a la xarxa clar) havia guanyat el premi d’Angouleme , que compartien cooperativa del barri etc… Converses molt completes i apassionades vaja (i jo que m’hi apunto fàcilment clar…).
A més d’una gran quantitat d’activitats relacionades amb la cultura
També fan moltes activitats al voltant d’interessos i segments de població. Fa 15 anys vaig participar en un grup de conversa en anglès que em va anar molt bé per un projecte que començava a la feina (coneixeu l’enfoc AICLE? ) i del qual en van sortir amistats de llarg recorregut. També he gaudit de clubs de lectura de còmic, filosofia,… quant coneixement i experiència compartits.

I fan moltes activitats relacionades amb la vida de la ciutat o moments de l’any: estàs connectada a l’actualitat a través de la cultura. A part que acostuma a estar molt a prop dels centres cívics que també són una font increïble d’humanitat i cultura. Us recomano els concerts, exposicions, tallers, presentacions, debats i xerrades. Per cert, es corrobora una vegada més que la lectura (i la cultura?) és més femenina: les dones superen en gairebé deu punts els homes inscrits (55% dLes biblioteques són espais d’acollida, on tothom hi és benvingut/da amb les seves peculiaritats. L’Héctor (amb autisme) i jo som part de la família dels espais infantils i juvenils de moltes de les biblioteques. No ha estat fàcil l’adaptació, però les cares amables i de suport que sempre ens han envoltat han fet més fàcil el camí cap a la lectura i comprensió del món. Gràcies!!
I finalment un somni fet realitat, amb el meu llibre entre les seves prestatgeries

El darrer pas d’aquesta història personal amb les biblioteques és el fet que el meu còmic “Una mica d’humanitat” estigui en el seu catàleg. Per a mi és molt important perquè jo dibuixo i escric històries per connectar amb la gent i a través de les biblioteques és un molt bon mitjà. Perquè incentivant la lectura aconseguirem compradors/es de llibres també, però el primer és llegir. A part que el planeta no dóna per produir i comprar tot el que podem llegir. Així que si el voleu agafar ja el podeu reservar a qualsevol biblioteca. Ah, i el còmic col·lectiu feminista “Mil brujas” en el qual vaig participar també ho podeu fer des del catàleg d’Aladí.
Ara ve el moment “final feliç”, i és que no em podia imaginar fa 25 anys que algun dia hi hauria històries de còmic meves a aquesta xarxa de biblioteques tan potent ni que hi faria tallers de lectura i creació de còmic.
Què més vindrà? Per a mi, qualsevol aventura que representi aprendre i compartir serà benvinguda.
